Carcaixent

Breu història local

Carcaixent pertany a la comarca de la Ribera Alta on és una de les poblacions més importants. Dista uns 40 km de la ciutat de València i tan sols 15 km del mar Mediterrani. Amb una altitud mitjana de 21 metres, les seues cotes oscil·len entre els 20 i els 405 metres sobre el nivell del mar.
Existeixen antecedents prehistòrics d’una població molt antiga des de l’època neolítica, i especialment restes ibèriques i romanes. No obstant això, la localitat de Carcaixent com a tal te l’origen en una alqueria musulmana. Durant el període de domini àrab existien diverses alqueries documentades en el terme: Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, l’Alborgí… Totes aquestes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de l’Horta de Cent, o Horta de Carcaixent.

La Conquesta cristiana per Jaume I al segle XIII i la posterior repoblació produïren canvis radicals en aquesta organització. Es concentra la població en benefici del nucli de Carcaixent. L’any 1266 Carcaixent tenia seixanta cases i uns dos-cents cinquanta veïns. Es va establir la parròquia en l’alqueria de Ternils, que es va convertir en centre religiós de l’Horta de Cent. Es construeix una bella edificació de pedra que es conserva actualment amb l’estructura original, l’ermita de Sant Roc.

Aquests nuclis depenien de la Vila d’Alzira. Formaven part del seu terme municipal, igual que altres poblacions (Algemesí, Guadassuar…). Aquesta situació de dependència va perdurar fins al segle XVI. És per això que apareix als documents d’aquesta manera: “Lloc de Carcaixent, terme i aldea de la Vila d’Algezira”.

Durant l’Edat Moderna, a principis del segle XVI es va produir un gran creixement econòmic gràcies al cultiu de la morera i al comerç de la seda. Paral·lelament, es va produir un creixement demogràfic. Va continuar el procés de concentració de la població de Carcaixent, intensificat, a més, per fortes inundacions. Aquesta localitat es troba més elevada geogràficament i devia gaudir d’un gran poder d’atracció. El 1572 es va traslladar la parròquia des de Ternils fins a Carcaixent.

L’any 1576, el monarca Felip II, després del pagament de substanciosos donatius a la Corona, va donar a Carcaixent el títol d’Universitat i poc després, en 1589, el títol de Vila Reial amb dret de vot a les Corts Valencianes.

En el segle XVIII es va produir, al mateix temps, un gran desenvolupament econòmic i demogràfic. Carcaixent era el principal nucli de producció de seda de la comarca. Va tindre lloc l’abolició dels Furs o Lleis del Regne de València, però el suport de la Vila al Borbó, el futur rei Felip V, en la guerra de Successió li va valdre la concessió de diversos privilegis i gràcies.

Respecte a l’agricultura i l’economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l’agricultura i va marcar la posterior evolució de Carcaixent. En 1871, tres il·lustrats, el rector Monzó, l’escrivà Maseres i l’apotecari Bodí, plantaren els primers camps de tarongers en la partida de les “Basses del Rei”. El taronger s’implantà des de final de segle i va anar substituint altres cultius fins que, finalment, es va convertir en el cultiu predominant. Al segle XIX, va començar a exportar-se la taronja a gran escala.

L’any 1813, la Guerra de la Independència va afectar la localitat, i va donar lloc a una batalla i a la llegenda de la “Marqueseta”, Mª Antònia Talens Mezquita (1783-1858).

El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar en 1854, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia de Carcaixent-Gandia-Dénia. Aquest transport va facilitar l’exportació exterior a gran escala.

La taronja, eix de l’economia local, va produir una situació agrària de monocultiu, amb totes les conseqüències que açò comporta, que ha perdurat fins fa poc temps.

En l’any 1916, Carcaixent és nomenada Ciutat, en reconeixement de la seua categoria i prosperitat.

Ajuntament de Carcaixent
Regidoria de Turisme