Música

De Carcaixent i dolces

De Carcaixent i dolces… és el primer treball discogràfic del Grup de Balls Populars les Folies de Carcaixent, un treball que intenta recuperar part d’aquelles músiques, danses i cançons que van acompanyar les festes i celebracions dels nostres avis.

Aquesta gravació s’articula al voltant de tres elements festius com són les danses, els balls rituals de la processó de la Mare de Déu d’Aigües Vives i els balls populars interpretats pels grups de la ciutat.

El primer, la festa de les danses, que va perviure fins l’any 1963, fou un dels elements més importants a Carcaixent. A partir de la segona meitat del segle XVIII un bon nombre d’anotacions i referències ens aproximen a aquest ball. Descripcions d’indumentària, alguns plets i denúncies pels llocs a ocupar en la comitiva, partitures de les músiques emprades i descripcions d’antics balladors van ser recollides per a poder tornar a ballar-les des de les festes d’octubre de 1998; això sí, ara solament el dissabte i el diumenge posterior a la festa major.

La segona part del disc està dedicada a les músiques de la processó, balls i danses rituals que s’apleguen en aquesta festivitat provinent de Nadal i de Corpus. Les partitures recollides per mossén F. Fogués o José Pla, i aquelles que encara estan vives en la memòria col·lectiva, estan presents en aquest repertori. Malauradament, part del material recollit per Fogués ha desaparegut, sobretot aquelles partitures que feien referència a la Moixiganga, fet que ens ha dut a no enregistrar la versió més coneguda i que també és interpretada a la ciutat. Aquest també és el cas d’altres peces com la música dels balls dels Mariners, els Catalans i els Pobletans.

El darrer apartat recull els balls populars de la ciutat, uns de caire més popular i que han estat recollits gràcies a un llarg treball de recerca, cas de la Malaguenya, la jota de Nadal, el ball del Rei o l’Asguirlando, la Masurca, una versió de les Llauradores i altres que formaven part del repertori del Cuadro de bailes valencianos del maestro José Pla Penalva, els seus deixebles i altres mestres de balls de comptes com Julià Martines. El ball per la de l’U o Carcaixentina –nom que rebia aquest ball quan era interpretat pel grup de Julià Martines–, el bolero Pla, les Seguidilles, el bolero Llis i el ball de les Llauradores van ser continuats, alguns amb variacions, fins a la desaparició del Grupo de Coros y Danzas. Temps després, el Grup de Balls Populars les Folies va recuperar i restaurar aquest material tot presentant-lo el dia 3 de desembre de 2005 a l’auditori de les Dominiques de la mà del seu mestre, Xavier Rausell. Un disc de CAMBRARECORDS amb la inestimable col·laboració de Pep Botifarra.

LES DANSES POPULARS

1 Diana – cercavila
2 Les danses

ELS BALLS DE LA PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU D’AIGÜES VIVES

3 Dansa de cabuts
4 Pastorets i pastoretes
5 Les pastoretes
6 Aros o arquets
7 Ball de la carxofa I
8 Ball de la carxofa II
9 Les quatre parts del món
10 Pals i planxes núm. 1
11 Pals i planxes núm. 2
12 Pals i planxes núm. 3
13 Pals i planxes núm. 4
14 Pals i planxes núm. 5
15 Pals i planxes núm. 6
16 Pals i planxes núm. 7
17 Pals i planxes núm. 8
18 Dansa del sabre
19 Dansa dels serrans
20 Dansa de les xiques pelegrines
21 Misteri de Sta Bàrbara verge i màrtir

ELS BALLS POPULARS

22 Les llauradores
23 Bolero llis
24 Ball per la de l’ú
25 Bolero pla
26 Jota de Nadal
27 Malaguenya
28 Masurca de les mantellines
29 Seguidilles
30 Ball del Rei – l’Asguirlando

D.L. V-1746-2007

A l’estil del País

A l’estil del país refereix aquella frase dita al segle XIX per a reflectir la peculiaritat d’un territori. La llengua o el silenci; el dol o el goig; la festa o la vespra; l’alegria o la tristor; el cant o el ball i, per extensió, una manera pròpia de viure i de sentir que singularitza els pobles.

El Grup de balls populars Les Folies de Carcaixent s’ha proposat des dels seus orígens la recuperació i revalorització del patrimoni folklòric valencià, i amb aquesta intenció ara veu la llum un nou projecte discogràfic de la mà d’Artur Puchalt com a director de la rondalla i amb Isabel Cifres, Christian i Jonathan Penalba, i Tonet Gutiérrez com a cantadors.

A l’estil del país recull part del repertori de Les Folies a imatge dels programes de cant i ball de les agrupacions folklòriques que des de finals del segle XIX s’instal·laren en les comarques centrals del País Valencià com a seguidores de les de la ciutat de València. La Ribera del Xúquer, La Safor, la Costera o l’Horta conformen el paisatge musical d’aquesta recopilació de música tradicional valenciana.

Entre les peces que podran trobar a aquest recull, destaquen tres grans tipologies musicals que tenen un lloc privilegiat en aquesta geografia folklòrica i han sigut prioritàries en l’activitat de rehabilitació i revivificació portada a terme per Les Folies.

En primer lloc, s’han de citar els boleros. A la Ribera Alta s’ha pogut recuperar el bolero d’Antella, el bolero vell de Carcaixent o el bolero de Guadassuar, que es presenta ací restaurat en una versió més fidel a la tradició. En el cas de la Safor destaquen el bolero mallorquí de Gandia o el de Simat de la Valldigna. I pel que fa a l’Horta, el bolero de Torrent o el bolero pla de València.

En un segon lloc, tenen especial protagonisme les valencianes, tant d’estil com per al ball. Les valencianes de ball han sigut enregistrades de manera genèrica, com es feia antigament, quan el cantador cantava i era seguit tant per la rondalla com pels balladors. Entre les peces compilades hi ha balls per la de l’u, per la de l’u i el dos, i per la de l’u i el dotze, tant d’home com de dona; així com riberenques o alacantines. Aquesta compilació conté els estils musicals més habituals a les nostres comarques: boleros, valencianes i balls per la de l’u que tenen un paper protagonista dins de la música tradicional valenciana, així com altres peces menys habituals com peteneres o alacantines. No s’han inclòs, no obstant això, les peces de cant d’estil ja que les seues tornades són conegudes i interpretades per les agrupacions de cant valencià.

Finalment, hi ha un seguit de peces de ritmes diferents. Es tracta d’una miscel·lània on apareixen barrejats altres estils musicals on s’inclouen l’alcoiana i l’alcoianita de Carcaixent; el ball de burret de Tavernes; l’onze de Massanassa o la jota de Benifairó entre altres. Moltes d’aquestes peces apareixen enregistrades ací per primera vegada fruit de la recuperació portada a terme per Les Folies.

A l’estil del país és una obra coral per la qual cosa hem d’agrair la col·laboració dels transmissors, dels informants, dels compiladors, dels intèrprets, dels músics i dels cantadors. Però, sobre tot, hem d’agrair la voluntat d’un poble per mantindre i transmetre vives les seues tradicions de les que nosaltres som hereus legítims. Amb la convicció que el patrimoni ha de ser compartit, ara els ho posem a la seua disposició, i és per açò què entre els arxius d’aquest pen-drive trobaràn el Recull de Música Tradicional Valenciana A l’estil del País, un llibre en format pdf amb les partitures d’aquest treball musical, tot i exceptuant les peces de cant d’estil.

REPERTORI

1 Ball de l’u (Antella)
2 Bolero pla (València)
3 Valencianes de l’u i dos d’estil (home)
4 Alacantina (Ribera del Xúquer)
5 Bolero del mestre Corretja (Alzira)
6 U d’estil (home)
7 Bolero llis (Carcaixent)
8 Fandangà. Valencianes de l’u i dos per a ball (dona)
9 Les peteneres (La Llosa de Ranes)
10 Bolero andalús (Corbera)
11 L’Alcoiana (Carcaixent)
12 Masurca de les Mantellines (Carcaixent)
13 Bolero vell (Polinyà de Xúquer)
14 Valencianes de l’u i dotze per a ball (home)
15 Bolero vell curt (La Torre d’en Lloris)
16 Ball de per la de l’u (Polinyà de Xúquer)
17 Riberenca (dona)
18 Alacantina del mestre Corretja (Alzira)
19 Jota (Benifairó de la Valldigna)
20 Bolero estrella (El Genovés)
21 Ball de comptes per la de l’u (Tavernes de la Valldigna)
22 Valencianes de l’u i dotze d’estil (dona)
23 Bolero (Guadassuar)
24 Ball del burret (Tavernes de la Valldigna)
25 L’Alcoianeta o el dos (Carcaixent)
26 Bolero pla (Corbera)
27 Valencianes de l’u i dos d’estil (dona)
28 Ball de l’u (La Llosa de Ranes)
29 L’Onze (Massanassa)
30 Riberenca (home)
31 Bolero curt (L’Alcúdia)
32 Jota vallera. (Tavernes de la Valldigna)
33 Bolero vell (Carcaixent)
34 Valencianes de l’u i dotze per a ball (dona)
35 Bolero (Torrent)
36 Ball de l’u (Càrcer)
37 Alacantina d’estil (dona)
38 Jàquera (Simat de la Valldigna)
39 Bolero (Tavernes de la Valldigna)
40 Valencianes de l’u i dotze d’estil (home)
41 Bolero (Antella)
42 U d’estil (dona)
43 Bolero mallorquí (Simat de la Valldigna, Gandia)
44 Valencianes de l’u i dos per a ball (home)
45 Ball per la de l’u (Carcaixent)
46 Seguidilles (Carcaixent)
47 Malaguenya rondenya (Oriola)

HERETAT

HERETAT MÚSICA TRADICIONAL DE LA VALL D’ALBAIDA és el nou projecte musical del Grup de balls populars Les Folies de Carcaixent. Aquest treball començà amb la recerca i estudi de gran quantitat de partitures publicades als diversos cançoners tradicionals, a les quals s’afegiren les informacions obtingudes amb entrevistes personals i amb la visualització de pràcticament tot el repertori folklòric comarcal on les danses amagaven els balls que per primera vegada han sigut enregistrats sistemàticament. Les bases de la dansa de la Vall han sigut rastrejades des de l’evidència etnocorèutica, observant semblances, peculiaritats i estils personals quan han vingut a definir el que hom coneix actualment com a estil popular local, especialment a Bocairent, Montaverner o Quatretonda. A més, s’ha tingut en compte per al seu estudi i publicació l’evolució o reinvenció cíclica que han sofert els balls i que ha permés observar diferències o semblances amb balls anteriors o coetanis. La majoria de les peces enregistrades són interpretades per primera vegada a “Heretat”. Trobem peces desconegudes que han sorgit de la investigació d’altres peces, com és el cas del bolero dels Sants de la Pedra (Quatretonda), i algunes, fruit de les entrevistes i el treball realitzat. Igualment, trobem peces habituals entre els repertoris dels grups de danses valencians, com l’u de Castelló de Rugat, la música del qual s’ha arranjat de nou per tal d’ajustar-se a la mètrica tradicional.

HERETAT MÚSICA TRADICIONAL DE LA VALL D’ALBAIDA és el fruit de l’intens treball portat a terme per les Folies de Carcaixent que des dels seus inicis ha cercat l’estudi de la música i la dansa tradicional valenciana d’una manera interdisciplinària. Entre els seus objectius presenta especial atenció a la seua adequació i revalorització com a element patrimonial identitari. “Heretat” suposa un nou treball musical i corèutic que revisa el ball popular a la comarca de la Vall d’Albaida des d’una perspectiva actual, ampliant i complementant altres estudis forans anteriors. “Heretat” ha estat possible, en la part musical, pels diferents arranjaments i transcripcions d’Artur Puchalt; pel treball de camp de Juan Carlos Colomer; i pel que fa a l’estudi de la dansa a la comarca, per Àngel Martínez i Xavier Rausell.

REPERTORI

1 Valencianes de l’U i el Dos (Llutxent)
2 Ball de l’U (Bufali)
3 Ball de l’Onze (Atzadenta d’Albaida)
4 Bolero Pla (Ontinyent)
5 Ball de l’U (Castelló de Rugat)
6 Jota de Quintos (Pinet)
7 Ball de l’U (El Ràfol de Salem)
8 Seguidilles (Pinet)
9 L’Onze (Bèlgida)
10 Jota (Salem)
11 U (Carrícola)
12 Valencianes de l’U i el Dos (Ontinyent)
13 U (Salem)
14 Jota (Montaverner)
15 Ball de l’U (Agullent)
16 Bolero dels Sants de la Pedra (Quatretonda)
17 Ball de l’U (Bèlgida)
18 Jota (Bèlgida)

D.L. B-16525-2023