Mirall de realitats
El nostre director Francesc Xavier Rausell, va presentar un article a la revista Datatèxtil, publicada pel Museu Tèxtil de Terrassa @cdmtextil. La revista Datatèxtil es publica anualment i vol omplir el buit existent en les revistes d’art, història i patrimoni, on normalment el tèxtil i la moda hi són absents.
L’article Mirall de realitats fa un repàs per les diferents mirades històriques que s’han fet del nostre vestit tradicional més icònic i representatiu de la valencianitat.
Des de les disfresses burgeses a la manera de les llauradores valencianes fins a Pepita Samper i altres models, el text ens apropa a una realitat oblidada, conscientment o inconscientment per tal de substituir-la pels fluxos d’un mercat que mistifica i crea un model de vestuari que sota la idea d’una antiguitat mai plasmada en els vestits, es certifica com autèntica i única vàlida.
Vestir-se per a la Festa
El ball de les llauradores d’Algemesí
Oreto Trescolí, Xavier Rausell i Enric Olivares
Ajuntament d’Algemesí, Institut Municipal de Cultura d’Algemesí, Museu Valencià de la Festa i Amics del Ball de les Llauradores.
Catàleg editat amb motiu de l’exposició programada dins el I Aplec d’Algemesí de Cultura d’Arrel Tradicional per tal de commemorar el Centenari del Ball de les Llauradores.
Una ullada cap a les distintes interpretacions que s’han realitzat al llarg de la segona meitat del segle XIX i de tot el segle XX del vestit popular valencià, mirant cap al passat des del precís moment en què aquella roba tradicional deixà d’usar-se de manera habitual, i finalitzant amb el vestit usat pel Ball de les Llauradores d’Algemesí.
Amb peces de la col·lecció particular d’Angelita Ros i Xavier Rausell.
Exposició de joieria tradicional valenciana
Publicació catàleg de l’exposició organitzada pel Grup de Balls populars Les Folies de Carcaixent. Juny-octubre de 2003.
Comissaris de l’exposició i textos de F. Xavier Rausell i Bernat Daràs.
Amb la col·laboració de Lluís Romeu, Esther Olmos, Jose Manuel Bonet, Manoli Martínez, Cristalleria Gregori, F. Xavier Gregori, Segurs Picot, Susana Vallés, V. Daniel Crespo, Matilde Cuello, Amparo Lozano, Eva Lozano, i l’Arxiu Històric de la Parròquia de l’Assumpció de Nª Sª de Carcaixent.
Inventant la Tradició
Indumentària i identitat
Edita: Museu Valencià d’Etnologia
Comissariat de l’exposició: Sunsió García Zanon i Francesc Xavier Rausell Adrián
Amb textos de: Aureli Doménech, Sunsió García, Antonio Herrero, F. Xavier Rausell, Gil Manuel Hernández, María Antonia Herradón, Emilia Rueda, Óscar Lázaro, Mercé Fernández, Elisa González i Josep Lluís Marín.
Indumentària Tradicional Valenciana
Matèries primeres color i ornamentació en la roba tradicional
Francesc Xavier Rausell Adrián
Editor: Albert Costa Ramón
Aquest és el primer volum de l’exhaustiu treball de Xavier Rausell sobre la indumentària valenciana on d’una forma revisionista i clara, basada en l’estudi de les fonts històriques, estableix els fonaments per a entendre la indumentària tradicional i la seua evolució. L’objectiu és donar al lector les eines necessàries per a aproximar-se al vestit tradicional valencià des de diverses perspectives i deixant al marge l’excessiva mirada folklorista.
Aquest primer treball es focalitza en l’estudi de les matèries primeres, la fabricació dels teixits, el cromatisme, la confecció dels vestits i l’ornamentació, un diccionari de teixits completa l’obra perquè qualsevol lector tinga al seu abast una eina fonamental per a entendre aquest món tan magnètic per a molta gent.
“… donar a conéixer les principals dades i idees sobre l’ampla indumentària tradicional valenciana, sobre les seues característiques, models evolutius, formes, teixits i colors, ornaments i singularitats que esperem puguen servir a posteriors estudis o interpretacions de la matèria, obrint nous camins i ubicant la nostra roba com una part de la nostra història…”
Francesc Xavier Rausell
Indumentària Tradicional Valenciana
La construcció del vestit tradicional valencià
Francesc Xavier Rausell Adrián
Editor: Albert Costa Ramón
La principal funció de la roba per a la humanitat ha estat protegir-se de les inclemències meteorològiques però amb el temps, tot i que aquesta funció segueix conservant la seua importància, ha restat en un segon pla. La roba ha deixat pas a un concepte d’indumentària amb majors connotacions antropològiques com ara la distinció social, la diferència en el gènere, el pudor, la provocació, les conviccions polítiques, religioses o morals… tot això ens ha col·locat en un espai on la mirada de l’altre és molt important.
“L’expressió de la personalitat a través de la indumentària fou i és un medi d’ostentació i desig de representació, que explica millor que cap altre element l’evolució de les formes, les matèries i les modes en allò que hom pot anomenar la psicologia del vestit”
Flügel, J.C.
En aquest sentit, el vestit tradicional valencià ha passat per tots aquests processos de canvi. Un dels més rellevants fou durant les primeres dècades del segle XIX, quan s’adopten amb major força les modes europees i es produeix una pèrdua destacable i continuada ja de fisonomia diferenciadora i característica del poble valencià. Podríem dir que el vestit tradicional valencià havia arribat, fins aquell moment, amb característiques pròpies determinades gràcies a la conjunció de les influències de les diferents modes i aspectes arcaics i fossilitzats en la forma de vestir, amb un gust pels colors clars i lluminosos i uns complements de caràcter preciosista.
A la segona meitat del S. XIX la Renaixença Valenciana tracta de recuperar i valorar la llengüa i la cultura pròpia. En aquest sentit la indumentària no fou diferent, la burgesia valenciana que encapçala aquest moviment comença a cercar als baguls i als armaris la roba tradicional dels seus avantpassats per tal de crear visualment una icona tangible que s’usaria en ocasions especials on el sentiment valencianista es fera present. Serà a la proclamació de la filla de Teodoro Llorente com a Regina dels Jocs Florals en 1879 quan aquest model es presente, amb unes característiques pròpies del moment tot cercant una imatge en el segle anterior, lligant emocionalment aquest fet amb la consciència i record d’un passat que com a poble s’havia perdut. A partir d’aquest moment comença l’estereotipització del vestit a l’antiga, construint una icona reconeguda universalitzada gràcies a les pintures, entre altres, de Sorolla que atrets per l’estètica colorista i preciosista d’aquests vestits aconsegueix una forta plasticitat a les seues obres que representen sovint la més alta essència d’aquesta imatge construïda.
Indumentària Valenciana
Al detall
Francesc Xavier Rausell Adrian
Edita: Albert Costa Ramón
Indumentària Valenciana Al Detall pretén aprofundir en el coneixement dels significats antropològics i etnològics d’abillaments tradicional a través d’un seguit de fotografies dels detalls que la conformen. Les matèries primeres, els ornaments, el tall i la manufactura o els usos, es fan lloc en aquest llibre per a ressaltar, com a xicotetes pinzellades, allò que hom reconeix com a indumentària valenciana i que va influir tant en l’estereotipació d’aquell model representatiu que ha assumit els valors identitaris valencians.
Historia de la Danza
Volumen IV
MAHALI EDICIONES
MARÍA JOSÉ RUIZ MAYORDOMO, PAZ GÓMEZ FERNÁNDEZ
AUTORES: MARÍA JOSÉ RUIZ MAYORDOMO, PAZ GÓMEZ FERNÁNDEZ, JUAN NAVARRO, JESÚS RUBIO ABELLA, DANIEL GARCÍA DE LA CUESTA, MANUEL PÉREZ RODRÍGUEZ, AURELIO VÉLEZ GARCÍA, JULIO GUILLÉN NAVARRO, JULIO CÉSAR VALLE PERULERO, JORDI RUBIO SERRA, ISIDRE RUBIO REMENDO, ROSARIO RODRÍGUEZ LLORÉNS, FRANCESC XAVIER RAUSELL ADRIAN, VÍCTOR JESÚS COBO FRANCO, ÓSCAR NAVAS ARANDA, LLUÍS GÓMEZ-PUJOL, GABRIEL HERNÁNDEZ-ROSSELLÓ, BÀRBARA MORRO RIERA, GABRIEL FRONTERA MESTRE, MANUEL SÁNCHEZ MARTÍNEZ, PEIO OTANO EGUARAS, OIER ARAOLAZA ARRIETA.
Continuamos con la colección de Historia de la Danza con este Volumen IV que, por otra parte, constituye la novedad de ser el primer libro que aborda la Danza Tradicional en España desde el punto de vista histórico.
Seguimos también en la línea de ofrecer unos textos divulgativos basados en la investigación especializada, desde un panorama enriquecedor que amplíe el conocimiento y las interpretaciones artísticas de la danza, partiendo de la pluralidad de puntos de vista, estilos de escritura y formación de las autoras y los autores que participan en este trabajo.
Esta publicación proporciona material didáctico y de investigación tanto en estudios profesionales y superiores de danza, como en los estudios de música y otros ámbitos de conocimiento como la antropología, humanidades y artes, que aproximan al alumnado y al profesorado a diferentes interpretaciones de los elementos con los que cuenta la historia de la danza. Cada capítulo tiene una parte de indumentaria, la descripción de uno de los géneros representativos de cada comunidad geocultural, y como novedad, un QR en el que poder visualizar la danza descrita.
En definitiva, es el resultado de un gran esfuerzo en términos documentales, historiográficos, tipológicos, metodológicos y estéticos para abordar la danza tradicional española con el rigor que se merece. Es una labor de síntesis que además abre puertas a futuras líneas de investigación. De hecho, uno de los grandes valores de esta publicación es la cantidad de imágenes, la amplísima bibliografía y la gran cantidad de referencias que se ofrecen al final de cada capítulo.
Les Folies 