25 aniversari

Santa Aneta el va fer naixer
Simat el va batejar
Carcaixent va ser son pare
València el va coronar
en el ball de valencianes

A les portes del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat per Jaume II en 1298 com la primera fundació de l’ordre del Cister a la València cristiana, i que segles després Roderic de Borja renunciaria a la batllia pel papat de Roma; nasqué un projecte de creació d’un nou grup de balls. A les portes del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna consagrat al nostre estatut com a símbol de la grandesa del poble valencià reconegut com a nacionalitat històrica i lloc de reunió de les Corts Valencianes, es va empendre un treball per tal de recuperar, revalorar i difondre el repertori folklòric de la Ribera del Xúquer. A les portes del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna punt d’encontre dels valencians i centre d’investigació i estudi per recuperar la història del País Valencià nasqué el Grup de balls populars Les Folies de Carcaixent. Aquella fundació seria efectiva mesos després, i ja en són 25 anys.

Des del naixement, l’objectiu de Les Folies ha sigut cercar una visió crítica i analítica del folklore valencià que permeta la creació de diverses sinèrgies que ens conduïsquen a la plasmació d’un folklore renovat, fidel a la tradició però adaptat als nous temps.

La música, el ball, la indumentària necessiten una revisió constant per tal d’adaptar-les a les necessitats i arrels de cada societat. Solament a través del seu estudi serà possible entendre’l millor i presentar-los com a part de la nostra cultura i com a punt d’ancoratge antropològic.

Aquest projecte que ara fa vint-i-cinc anys, no haguera sigut possible sense la col·laboració dels transmissors, dels informants, dels compiladors, dels intèrprets, dels ballarins, dels músics i dels cantadors, que han estat, estan o estaran i que han contribuït a crear el que hui som Les Folies de Carcaixent. Sense la seua estima pel folklore valencià açò no haguera sigut possible, però sobretot hem d’agrair la voluntat d’un poble per mantindre i transmetre vives les seues tradicions de les quals nosaltres som hereus legítims.